Conclusió: Supremacia/es? Inferioritat/s? Co-inclusió?



                         ?




Es fa, d'entrada, molt difícil contrastar recursos tan diversos (llocs-web, programaris multiplataformes, de presentació...); la majoria d'ells no estan ni per damunt ni per davall de la resta. Diríem més: la seva interdependència i/o mutu enriquiment sovint és palpable. Des d'aquí adoptam una visió integradora. És simptomàtic que cada recurs que presentam a aquest mapa conceptual (i que n'hi podríem afegir d'altres: editors de vídeos, WebQuests, Google Docs...) sigui útil per a explicar-ne qualsevol altre de la resta. Això dóna moltes possibilitats al docent.

Sí que creim que Moodle està per damunt, però no amb un sentit de superioritat, sinó que trascendeix les altres (també les aglutina).


Facebook Tuenti Twitter Fotolog Myspace Orkut Hi5 Buzz Lastfm Flickr

Sense ànim de caure en la simplicitat, dogmatisme o clara incorrecció d'aïllar el lleure i el divertiment del procés de formació d'un individu, creim que les xarxes socials no poden emprar-se com a recurs didàctic ni molt manco conformar un veritable ambient educatiu virtual. Són massa els el·lements de dispersió o interferents que, val a dir-ho, en sí mateixos no qüestionam.


Variables dels recursos:


  • Eficàcia/utilitat (en funció de les preferències del docent, la temàtica a tractar, els objectius i el destinatari).
  • Interactivitat.
  • Potencial hipermèdia.
  • Potencial multimèdia.
  • Capacitat aglutinant de recursos (per exemple: Powerpoint aglutina CmapTools; el blog aglutina Powerpoint -a través de SlideShare-, etc.).
  • Capacitat aglutinant de continguts (blogs, wikis i Moodle: alta capacitat; HotPotatoes i CmapTools, poca capacitat -encara que aquesta capacitat de síntesi es la virtut d'aquests darrers).